LLUÍS TRULLÀS i RIBAS (1915 - 1996)
Fill de Cornellà, mestre-coreògraf del Esbarts “Germanor” de Cornellà i de Dansaires de l’Orfeó Gracienc. Deixeble i col.laborador dels mestres Joan Rigall i Aureli Capmany. Creador d’un estil d’execució de la nostra dansa, molt afí a la sobrietat del temps d’origen, defugint en les danses de tradició tota espectacularitat fantasiosa. Aquesta manera de fer va proliferar per la nostra comarca, per mitjà dels seus deixebles.
Recuperador de moltes danses tradicionals, entre les quals figura “La Gallarda de Cornellà”, estrenada a l’Orfeó Gracienc l’any 1955 i al Patronat Cultural i Recreatiu de Cornellà el 1956, amb la col.laboració de l’Esbart del Foment de la Sardana i el seu mestre Ferran Gimeno.
Posteriorment, aquesta dansa va ser de nou recuperada per L'Esbart de Cornellà, de l'Agrupació Sardanista i posada en l'escenari en el Festival de Danses del 1 de Juliol del any 1988. També, postariorment i en la Festa Major, Aplec de la Sardana es feia una mostra d'aquesta dansa, amb la participació del públic asistent.
El mestre Trullàs divideix la partitura de “La Gallarda” de la manera següent:
* El conjunt d’aquests dos temes es repeteix dues vegades.
Una vegada descrit aquest esquema, podrem expressar la nostra opinió, dient que el mestre Trullàs concentra en la seva coreografia tota l’activitat de l’últim diumenge de Carnestoltes, en el camp del Joc de la Pilota i l’hostal, o sia, des de les primeres hores de la tarda fins a les dotze de la nit. També podem veure com es descriuen diferents balls, units en una partitura única, que transcrivim a les pàgines centrals i amb els temes separats.
PRELUDI.- Amb el teló abaixat, s’inicia la música del tema A, amb 16 compassos + 2 acords.
CAMPANADES.- 11 campanades (poden dir les onze de la nit i s’aixeca el teló).
ENLLAÇ.- De 4 compassos (es veu la figura plàstica).
ENTRADA.- El tema B, de 8 compassos, repetit cinc vegades, permet l’entrada de les noies, en tandes de 3 cada vegada fins a 15, en sentit horari, amb pas universal saltat endavant i fent 1+½ volta sobre si mateixes, (1) (2) en els compassos 6, 7 i 8, acoblant-se, alternativament (3) , a la formció de l’estrella de tres braços de tres noies cada un i tres més de dues, intercalats simètricament, però quedant en direcció contrària a la dels altres braços formats pels de tres noies, al final dela 5º tirada (7) .
Les noies que ja han entrat, mentre entren les altres, giraran en sentit contrahorari i en pas universal, posant els peus junts al compàs 8è de cada tirada (4) (5) i (6) .
VOLTES AL POU.- El tema A, de 16 compassos, repetit tres vegades, permet a les noies fer les voltes en la direcció que ha quedat cada braç de l’estrella. Al final (compàs 16è), faran mitja volta, i quedaran en sentit contrari del que anaven. A la primera tirada, les noies agafades de mans a cada grup i saltant endavant (pas universal) van girant en cercle (8) i cada grup en la seva direcció, i en trobar-se amb el grup que porta el sentit contrari, es deixaran anar de mans i passaran, intercalant-se entre elles, de forma que la del mig del grup de tres noies passarà pel mig del grup de dues. En la segona tirada, les noies del grup de tres, sense deixar-se anar de mans i alçant els braços, (8 a) fan pont perquè passin les dues noies que s’ajupen per passar. A la tercera tirada es fa el mateix, però són les de tres que passen per sota el grup de dues. (8 b) Com es pot comprendre, sols s’ajup la del mig del grup de tres en passar per sota el pont que li fan les dues noies que van en direcció oposada; les dels extrems no s’ajupen i senzillament es deixen anar de la mà, que les uneix amb la del mig. També es tindrà en compte que, en finalitzar aquesta tercera tirada, els grups de dues noies s’integraran amb els grups de tres, formant una estrella de tres braços de cinc noies cada un, i de cara al centre sobre el qual fins ara havien estat girant. (9)
Aquest conjunt d’evolucions, sembla que es repetia tres vegades cada una, però el mestre Trullàs les va simplificar a una de sola, per tal de no convertir aquesta part del ball en un fet monòton ple de reiteracions. Això no vol dir que no es consideri que en el seu temps podia ser motiu de goig i alegria.
PASSADES.- Amb el tema B de 8 compassos, repetit sis vegades, s’inicien les passades. Hem de tenir en compte que enllacem amb el final de la figura anterior, o sia, d’una estrella de tres braços, dos a la part inferior i una la part superior central (considerant que som dalt d’un escenari).
1ª Tirada.- Les noies situades més al centre de l’escenari i que encapçalen els braços inferiors de l’estrella, saltant endavant, evolucionaran formant una fila cap a la part inferior (9) i pujaran cada una pel seu cantó, fins a situar-se en dos grups enfrontats de cinc noies cada un, a dreta i esquerra de l’escenari. Les noies del braç superior evolucionen cap al fons de l’escenari i formant una rotllana (10) faran ball rodó a dreta i esquerra en les tirades 2ª i 3ª, i desfaran la rotllana en l’últim compàs.
2ª Tirada.- Les noies dels grups enfrontats i situats en els laterals de l’escenari, saltant endavant cap al mig, en trobar-se amb la noia que tenen al davant, sense perdre la posició, faran una volta entre elles dues, tenint com a eix el mig de l’escenari, i tornaran al seu lloc del començament d’aquesta figura. (11)
3ª Tirada.- Per canviar de posició amb la noia enfrontada, el grup de l’esquerra passa a la dreta i a la inversa però amb les mans agafades. Per tant les de la dreta, en trobar-se amb l’altre grup, aixecaran els braços i faran pont perquè les noies de l’altre grup, ajupint-se, passin per sota. (12) (13)
4ª Tirada.- El mateix que a la 3ª, quedant en el lloc d’origen de la 3ª tirada. (12) (13)
5ª Tirada.- El mateix que a la tercera tirada però sense agafar-se de mans i no perdre la mirada en trobar-se al mig de l’escenari. (14)
6ª Tirada.- El mateix que a la 5ª, quedant al lloc d’origen de la 5ª tirada. (14)
