JAUME VILÀ i MÈLICH (Javimel) (1907-1982)
Fill de Cornellà, músic, compositor de sardanes i instrumentador de ballets, membre de l’orquestra “Artística Llobregatana” i fundador de la cobla “La Principal del Llobregat”; amb dues formacions musicals molt lligades amb Cornellà. A “La Principal del Llobregat” encara avui segueix vinculada part de la seva família. A més de les seves composicions, col.labora amb el mestre Lluís Trullàs en la composició i recuperació de la música de “La Gallarda de Cornellà”, de la qual posteriorment féu la instrumentació per a l’estrena a Cornellà l’any 1956.
INTERMEDI.- De 34 compassos de passeig, que donen entrada al ball als nois, que, triant dues noies cada un i agafant-les de bracet, aniran formant un cercle. Aquesta evolució és en sentit contrahorari.
PASSEIG.- Amb una vegada el tema C seguida de dues vegades del tema D, s’inicia el Passeig de la Gallarda, caminant endavant els grups formats per un noi que porta a cada braç una noia, en direcció contrahorària, (15) fins al compàs 19è. El compàs 20è, el noi el marca enrera i posa els peus junts en el 21è, mentre les noies el marquen endavant, tot girant-se de cara al noi amb mitja volta. El compàs 22è, el dividirem en 2 mitjos compassos: el primer ½ compàs, el noi dóna la mà dreta a la noia que té en aquest costat, i l’altre ½ compàs dóna la mà esquerra a l’altra noia.
Les noies, que han acabat el compàs 21è, amb els peus junts i de cara al noi, en el primer ½ compàs del 22 la noia de l’esquerra donarà la mà dreta al noi, al mateix temps que avança el peu dret, marcant. L’altre ½ compàs fa el mateix la noia de la dreta. Observarem que, en aquests mitjos compassos, les noies situades a la dreta del noi, que són les que estan a l’exterior, en donar la mà i marcar el peu al davant, fan amb el seu gest una petita flexió, que fa abaixar la posició de tot el cos. En l’altre ½ compàs, fan el mateix les noies situades a l’esquerra del noi.
Amb les dues tirades del tema C, seguides de les dues del tema D, 6 vegades, formen el bloc de les 6 figures que descriurem seguidament.
1ª FIGURA.- Amb ball pla el noi va enrera en sentit horari, i les noies, que estan de cara a ell, fan ball pla de cara i esquena i comencen amb el peu de l’exterior, de forma que el primer pas pla el faran de cara enfora i el segon de cara entre elles. Observem que el noi, seguint aquests moviments, ha d’obrir i tancar els braços seguint el ritme que li marquen les noies, fins al compàs 10è, i deixant anar les mans de les noies, en l’11è fa un doble salt tot canviant de peu, de manera que queda amb el peu dret al davant en el compàs 12è. Les noies aquests 2 últims compassos els fan a lloc. (16)
La 2ª part d’aquesta figura, és amb la melodia del tema D de 8 compassos, 2 vegades, i amb acabament final diferent, en l’últim compàs de la 2ª tirada; té una coreografia, amb les evolucions següents:
Noi: Els dos primers compassos els fa puntejant punt pla i a lloc, als compassos 3r i 4t, fa una volta sobre si mateix, (17) i a lloc, saltant girant sobre la seva dreta amb 4 mitjos compassos: 1r, peu dret desplaçat a la dreta tot girant sobre la dreta, 2n, peu esquerre per sobre del dret tot girant sobre la dreta (ja ha fet la volta sobre si mateix i tenint el peu dret al darrera flexionat i el cos suportat sobre el peu esquerre). Al 3r canvia el suport del cos del peu esquerre al dret de tal manera que el peu esquerre queda en l’aire i el dret a terra al darrera. El 4t és per a fer un nou canvi de peu, però en aquest final d’evolució canvia també la posició del peu, passant el peu esquerre al darrera i el dret al davant, tot marcant el punteig el peu dret. Als compassos 5è i 6è, fan punt pla a lloc, i en els 7è i 8è, canvien de lloc, tot fent mitja volta sobre la seva dreta, (18) passant a la part oposada. Als compassos 9è i 10è fan punt pla a lloc, i als 11è i 12è tornen a canviar a la part oposada com als 7è i 8è. (19)
Tot agafant les mans de les noies del seu grup, els fa fer rístol en els compassos 13è, 14è i 15è, i en el 16è dividit en dos mitjos compassos, fa una salutació a cada una de les noies. (20)
Noies: Fan la mateixa evolució que els nois, amb la diferència que no salten i sempre comencen la figura amb el peu de dins. En els 2 compassos següents, o sia el 5è i el 6è, fan punt pla a lloc. Els compassos 7è i 8è, són per a canviar de lloc tot fent mitja volta de cara a dins. En el compàs 9è, fan punt pla a lloc, i en els 10è i 11è, canvien de lloc i, tot agafant-se de les mans del noi, fan rístol en els compassos 13è, 14è i 15è. El compàs 16è dividit en dos mitjos compassos, és per a la salutació de cada una d’elles.
2ª FIGURA.- Amb la música del tema C, els nois, deixant-se anar de les mans de les noies i marcant un ball pla allargassat i en sentit contrahorari, van passant per entremig de les parelles de noies, (21) que evolucionen igual que els nois, però en sentit contrari. Quan el noi torna a trobar el seu grup de les dues noies és en el compàs 12è i amb el tema D fan la 2ª part de la 1ª figura.
Els nois evolucionen amb pas pla endavant, i les noies amb pas pla allargassat.
3ª FIGURA.- Igual que la 1ª però amb la variant que, en els compassos 11è i 12è, els grups evolucionen formant una rodona, amb les noies a l’interior donant l’esquena al centre i els nois a l’exterior donant la cara al centre. (22)
Amb el tema D, els nois situats a l’exterior i les noies a l’interior, encarats, fan la mateixa evolució que la 2ª part de les figures anteriors, amb la variant que els desplaçaments es fan entrant i sortint dels dos cercles que han format, amb les noies a dins de cara enfora i els nois a l’exterior de cara al centre de l’escenari. Al final d’aquesta evolució queden agafats de mans els grups de dues noies i un noi, amb la salutació del noi a cada noia, en els últims mitjos compassos del final de la tirada del 2n tema. (23) (24) (25) (26)
4ª FIGURA.- En la situació que s’ha acabat la figura anterior i amb el tema C, els grups 1, 3, 5 i 7, evolucionen cap a l’exterior durant 3 compassos, seguidament 3 compassos més cap a l’interior, novament 3 compassos més cap a l’exterior i els 3 últims cap a l’interior però tan sols fins al lloc d’inici d’aquesta figura. Com es pot deduir, els grups parells (2, 4, 6 i 8 ) fan la mateixa evolució, però a la inversa, o sia que quan els grups “senars” surten cap a fora, els grups “parells“ van cap a dins.(27)
La 2ª part d’aquesta figura els nois la fan de la manera següent: els compassos 1, 2, 3 i 4 són iguals a les altres figures, (28) és a dir, 2 punts de ball pla a lloc i 2 punts per a fer una volta sobre si mateix, però en aquest cas sols farà ¾ de volta, de forma que el noi queda en posició lateral respecte al centre de l’escenari, amb el seu costat dret a l’interior. Seguidament i anant endavant passarà amb punt pla, (29) fins al 3r grup de noies que troba, comptant-hi el seu; per a aquest desplaçament esmerçarà els 4 compassos següents; seguidament i davant del grup de noies (el tercer) i posant-se de cara a les noies, farà dos punts de ball pla a lloc, i amb els dos següents intercanviarà la posició amb elles, (30) de forma que ell passa a l’interior i les noies a l’exterior, fent ½ volta sobre si mateixos, per tornar a quedar encarats, i des d’aquesta posició i agafant les mans de les noies els fa fer el rístol, amb la salutació final a cada una en els últims mitjos compassos finals. (31)
L’evolució de les noies en aquesta 2ª part de la figura, és la següent:
1r compàs.- Punt pla a lloc, començant amb el peu de dins.
2n “ .- “ “ “ “ .
3r i 4t compassos.- Volta sobre si mateixes a lloc i es queden de cara entre elles.(28)
5è i 6è “ .- Igual que el 1r i el 2n, però en el lloc que estan.
7é i 8è “ .- Intercanvi de lloc entre elles.(29)
9è compàs.- Punt pla a lloc.
10è, 11è i 12è.- Surten cap a fora cada una pel seu costat i fan mitja volta per a situar-se de cara al centre i donar la mà al noi, tot posant el peu al davant.(30)
13è, 14è i 15é .- Fa rístol.(31)
16è compàs.- ½ compàs per a saludar i posar el peu davant una, i ½ compàs per a fer el mateix l’altra.(31)
5ª FIGURA.- És exactament igual que l’anterior amb la variant que, en lloc d’anar en el primer tema els grups “senars” cap a l’exterior ho fan els grups “parells”, i a la inversa.(32)
En la 2ª part de la figura i amb el 2n tema es fa la mateixa evolució, amb la diferència que els nois són a l’interior i les noies a l’exterior. Hem de fer notar que, amb aquesta figura, els nois retornen al seu grup d’origen.
6ª FIGURA.- Amb el 1r tema els grups evolucionen amb pas pla i cara i esquena (nois enrera), i en sentit contrahorari,(34) fins a formar un semicercle, obert a la part del públic, i quedant les dues noies a cada costat del noi en el compàs 16è. (35)
Amb el 2n tema les noies fan “els ponts”, és a dir que als compassos 1 i 2 fan punt pla a lloc, als 3 i 4 intercanvien posicions, tot desplaçant-se i passant l’una per sota del “pont” que fan els braços del noi i de l’altra noia. Als compassos 5 i 6 fan punt pla a lloc; als 7 i 8 tornen a intercanviar el lloc; als 9 i 10, punt pla a lloc de nou; als 11 i 12 tornen a intercanviar; als 13, 14 i 15 fan rístol, i els ½ i ½ del 16 són per a la salutació al noi i posar el peu al davant.(36)
La situació del final d’aquesta figura és un semicercle format pels grups de les dues noies i un noi, estant ells a l’exterior agafant la mà de cada una de les noies situades a l’interior; observem que les noies estan d’esquena al centre de l’escenari i els nois de cara i al davant enmig d’elles.
BALL RODÓ.- Amb el tema A (16 compassos) formarem una rotllana (37) mantenint la situació explicada anteriorment, de tal forma que els grups de dues noies i un noi i amb els dos primers compassos, tancaran la rotllana, evolucionant cap al centre de l’escenari, donant-se les mans que tenen lliures les noies de cada grup; a la resta dels 14 compassos giraran en sentit contrahorari i saltant fins al compàs 14è; al 15è i al 16è el noi farà rístol a les dues noies, tot saltant i de forma que, en els dos compassos, la noia que porta a la seva mà esquerra quedarà situada al seu darrere i d’esquena al centre de l’escenari. L’altra noia fent el rístol quedarà davant del noi i de cara al centre de l’escenari. Tenim doncs tres cercles; el més interior és format per les noies que portaven a la seva mà esquerra els nois. Un segon cercle i més a l’exterior, és format pels nois. I un tercer cercle és format per les noies que portaven a la mà dreta els nois, que se situaran enfront de la seva parella. (38)
Amb aquesta situació i amb el tema E, es farà l’espolsada dividida en:
ESPOLSADA.- 8 compassos d’espolsada que no deixa de ser un canvi ràpid de peus, amb una cadència seguida de tres vegades cada compàs, iniciant el peu dret el primer canvi i en el primer compàs. Els altres compassos tindran la cadència dels tres canvis seguits cada compàs. Al compàs 8è, restaran amb els peus junts i agafant-se de mans el noi i la noia, dreta amb dreta i esquerra amb esquerra, de tal manera que queden encreuats de braços, deixant un espai vertical obert entre les dues mans agafades per a mirar-se per entremig. En aquesta posició i en els 8 compassos següents fan un balanceig enlairant el peu esquerre, tot saltant sobre el peu dret, a cada compàs a la inversa, de peu i de balanceig, en el següent compàs, durant els quatre primers compassos, en els dos següents les noies fan rístol i en els dos restants, tot evolucionant cap al centre de l’escenari, formen una altra vegada la rotllana inicial del començament del ball rodó, conjuntament amb la noia que ha estat quieta i situada en el cercle interior.
Es torna a repetir el tema A seguit del tema E per a repetir la figura anterior però amb la variant que les noies que la 1ª vegada han format el cercle interior ara seran les que formaran el cercle exterior i per tant ballaran l’espolsada i el balanceig següent.
En la situació final i amb el tema B dues vegades (8 + 8 compassos) es fa ball rodó a dreta i esquerra sense parar en el canvi de sentit, que es fa puntejant el peu dret i evolucionant cap a l’esquerra. En els dos compassos finals i en la direcció a l’esquerra, el noi farà rístol a les dues noies i formaran un cercle petit cada grup, que en els següents 8 compassos faran ball rodó cada rotllo independentment. Els dos últims compassos serveixen per a formar una sola rotllana que evolucionarà 8 compassos a la dreta i 8 més a l’esquerra.
En els dos últims compassos els nois entren cap al centre de l’escenari i formen una rotllana interior mentre les noies la fan a l’exterior. Els 8 + 8 compassos següents es fan a dreta i esquerra, passant a l’exterior els nois en l’últim compàs dels 8 primers. Als dos últims compassos d’aquesta 7ª tirada es tornen a formar els grups inicials, i amb el calderó final farà el noi rístol a les dues noies i una salutació final.
ESQUEMA DEL BALL RODÓ:
(39) (40) (41) (42) (43)
Aquest moment correspon a l’alentiment final, on el noi, en retrobar-se amb el seu grup de noies, es posarà al seu davant i agafant-les a cada una per la mà els farà fer rístol amb una salutació final. (44)
A partir d’aquí es canta l’Àngelus i acaba el ball amb una figura plàstica de recolliment.
