VERSIÓ DE JOAN AMADES
Hem dit que el mestre Lluís Trullàs va reconstruir i pujar dalt d’un escenari tots aquests actes de l’últim diumenge de Carnestoltes, ajuntant sota una sola partitura els diferents balls que es practicaven en aquell dia, inclòs el final amb l’Àngelus, que era el començament del recolliment.
Joan Amades descriu el ball i les justificacions de les seves evolucions, sobretot en el tema de l’espolsada, remarcada com a típicament comarcal, que en aquesta part intentarem explicar.
Constituït el ball rodó per les noies, després de les “voltes al pou”, els nois entraven al ball i es posaven al costat de la noia triada i posteriorment formaven una rotllana interior al de les noies, sense agafar-se de mans i de cara a la noia que havien triat com a parella. Normalment sempre hi havia més noies que nois, i per tant les que es quedaven desaparellades havien de sortir del ball i quedar-se a l’espera que les que havien quedat aparellades cedissin el seu lloc una vegada havien fet una volta completa fent “l’espolsada”. El punteig és tal com l’hem descrit en la versió del mestre Lluís Trullàs, que no recull aquest intercanvi de parella ni la tria que fa el noi en entrar al ball. Possiblement aquesta versió evita que aquesta part del ball es faci massa llarga i monòtona.
Podem observar que Joan Amades no menciona cap tipus de ball de punt pla, com sembla que correspongui al nom del ball de “La Gallarda de Cornellà”. Aquest tipus de ball és descrit com a elegant, cerimoniós i lent, i en conseqüència creiem que també podria formar part dels diferents balls que aquell dia es ballaven, i que “l’espolsada” era, situat a la part final, com una “rasa” o ball més viu i alegre que s’acostuma a tocar com a fi de festa. Observem que aquesta tendència ens ha arribat fins avui, en els balls de Festa Major.
També podem veure que el nom de “l’espolsada” seguit del nom del poble es descriu més d’una vegada en els diferents llibres del Costumari de Joan Amades, però sempre relacionat amb el Baix Llobregat i el Carnestoltes. Això ens fa pensar que era un tipus de ball que ballaven diferents pobles i cada un feia la seva versió o variant dintre d’un estil i d’una coreografia reconeguda.
